Poesía: Oda al pimiento asado

Dedicado a todas las "compas" de la U.P. (Universidad Popular, barrio de Benimaclet) pero sobre todo a SALVADOR*
Un saludo. Presen*

(*)participantes de la U.P. en Benimaclet, actividad de Medios de Comunicación.

Amb devosio...Al pimento

i res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimento torrat,tallat en tires.

Cante, llavors,discret,raone amb l'oli cru,
amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentò torrat,
mes no massa torrat,que el desgrasia,
si nò amb aquella carn molla que te
en llevarli la costra socarrada,

l'expose dins del plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pesic de sal.
I suque molt de pa,
com fan els pobres
en l'oli que te sal i ha pres un sabor del pimento torrat.

despres en un pessic
del dit gros i el dit index, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimento,l'enlaire avidament
eucaristicament,
me'l mire en l'aire
de vegades arribe a l'extasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

Vicent Andrés Estellés (llibre "Horaciones")